participacio

QUE ÉS AÇÒ DE LA PARTICIPACIÓ?

Si parlem de participació en termes generals:

L'orientació al bé comú, als interessos i necessitats de terceres persones és una condició comuna a totes les formes de participació, siga aquesta individual o social. L'orientació al bé comú és una exigència de tota forma de participació que, malgrat resultar evident, presenta certa complexitat.

La participació es desenvolupa en un context social que és necessàriament conflictiu. La interpretació del que constitueix el bé comú es desenvolupa en el marc dels drets definits per la Constitució, la Declaració de Drets Humans, etc. que en qualsevol cas són construccions històriques, resultat de la relació que en un determinat moment existeix entre les diferents forces socials i del consens possible.

Dins d’aquest context i de vegades en els límits de l'Estat de Dret (objecció de consciència, etc.) poden i deuen desenvolupar-se iniciatives orientades a preservar o transformar l’ordre social.

D’una manera més profunda, i amb majors implicacions, diríem que no hi ha autentica participació sense solidaritat, ni hi ha autentica solidaritat sense participació. La participació i la solidaritat s’exigeixen mútuament.

Si la pràctica de la solidaritat, per part de la societat civil, és una pràctica individual, si no desenvolupa la seua dimensió política, si s’alça sobre les ruïnes de l’Estat de Benestar, si no s’articula en organitzacions, si no incorpora a les persones i col·lectius en situació d’exclusió a la construcció social, la participació que vehicula es converteix en irrellevant des del punt de vista de l’aprofundiment en la democràcia, de la construcció de l’Estat Social, de l'exercici de la ciutadania.

Si parlem de participació en sentit estricte:

El tret fonamental que caracteritza la participació social és el seu caràcter col·lectiu, i l'organització que reclama. I açò, independentment del grau de formalització i institucionalització, o de la democràcia interna dels grups, entitats o xarxes. És en aquest segon aspecte en què fonamentalment es diferencien les diferents formes de participació social.

QUÈ FA FALTA PER A PARTICIPAR?

La participació de les persones en les entitats juvenils s’asseu sobre tres factors que condicionen i alhora possibiliten aquesta participació:

- Voler participar: la motivació, és a dir, que se senten com a propis els objectius col·lectius, que se senten part d’un grup que camina en una adreça comuna i que els esforços de cadascuna de les persones membre tinguen un impacte positiu en la consecució de les metes.

- Saber participar: la formació, és a dir, que se sàpia participar, desenvolupar les tasques i activitats, que s’aprenga a treballar conjuntament i s’aconseguisca organitzar i mantenir la participació (“saber” com a coneixements, “saber fer” com a procediments propis de la participació i “saber ser” com a l’actitud necessària per a participar).

- Poder participar: l’organització, és a dir, que es puga participar efectivament, a través dels mitjans existents per a prendre part en l’acció, la comunicació, la gestió o la presa de decisions.

Aquests són tres requisits bàsics de qualsevol forma de participació. Però la participació associativa ha d’atendre a més als quatre elements configuradors d’una organització, que garanteixen l'existència d'un equilibri adequat entre ells:

- Una definició clara de la missió i els objectius de l’organització que reflectisquen els valors que es pretenen promoure.

- Uns mitjans adequats per a la consecució dels objectius, que garantisquen la sostenibilitat de l’organització.

- Unes relacions entre les persones membres basades en l’horitzontalitat i en la lògica cooperativa, que permeten definir clarament els canals de comunicació interna i els rols que cada persona té atribuïts.

- Unes relacions externes, que el seu objectiu siga aconseguir un major impacte social del projecte associatiu, i que posen en contacte a l’organització amb la realitat en la qual treballa i amb altres organitzacions amb les quals aprendre i compartir.